Hi ha un espai professional ampli que recau principalment (per no dir exclusivament) en el pedagog/a.
Des de les facultats d’Educació hem d’acceptar sense complexos l’amplitud del/la professional de la pedagogia però evitant formar professionals dispersos i sense competències adequades.
El grau de Pedagogia té associat moltes sortides laborals. Normalment, aquestes són agrupades en tres àmbits: l’educatiu, el social i l’empresarial -en realitat, el primer atravessa els altres dos¹-. En comparació amb altres graus, hi ha un ventall de sortides laborals d’allò més divers/dispers. Malgrat això, en el grau no hi ha itineraris preestablerts i cada estudiant se l’ha de fer a mida. En conseqüència, ha d’escollir un itinerari que l’encamini a través de la gran oferta de possibilitats i així especialitzar-se mínimament. Si no ho té clar des d’un principi, haurà d’anar tocant assignatures fins a trobar l’itinerari adequat. I potser en acabar el grau, complementarà aquesta formació amb algun postgrau o màster per acabar de tenir les competències d’especialització que necessiti.
Jaume Sarramona, catedràtic emèrit de Pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) té un parell d’escrits força interesants i crítics sobre el paper dels estudis de Pedagogia (Sarramona, 2011; 2017, pp.6-7). Ve a dir que el grau en Pedagogia no té prou especialització ni connexió directa amb el món laboral, a diferència dels graus de Mestre i d’Educació Social. És del parer que amb l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), els estudis de Pedagogia haurien d’haver passat a ser formació de postgrau (postgrau, màster i doctorat) per servir d’especialització.
És cert que el/la professional de la pedagogia ha de compartir espai amb els altres professionals de l’educació (mestres, educadors socials i psicopedagogs) i a vegades es reparteixen els mateixos llocs de treball. Conec a un pedagog fent d’educador social en una entitat socioeducativa i de participació comunitària. I he vist a mestres fent de pedagogs en una editorial de llibres de text. A tots ens uneix l’educació i la formació de persones. També hi ha espais on la figura del pedagog/a no hi pot exercir: a l’educació infantil i primària no s’hi pot accedir sense la formació especifica de mestre. I des de 2009, per exercir a l’educació secundària es requereix estar en possessió del màster de Formació de Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, fet que és font de debat.
Ara bé, més enllà d’espais comuns i d’espais vetats, hi ha un espai professional ampli que recau principalment (per no dir exclusivament) en el pedagog/a. Té a veure amb el disseny educatiu: analitzar, dissenyar, desenvolupar, implementar i avaluar cursos i formacions de tota mena (presencials, a distància, blended, MOOCs) i per a tots els contextos (corporatius, escolars, socials i de participació comunitària), activitats, seqüències didàctiques, rúbriques d’avaluació, recursos i materials didàctics (en qualsevol format, també digital), formació de formadors (mestres, educadors, professionals), formació en metodologies innovadores d’ensenyament, assessorament d’equips docents en aquestes metodologies, i un llarg etcètera.
Per respondre a la pregunta de què fa un/a pedagog/a a diferència d’altres figures relacionades amb l’educació, hi ha qui fa una analogia amb la figura de l’arquitecte/a: qui dissenya, planifica, fa maquetes i supervisa i avalua les fases de construcció de l’obra. O també es pot fer amb la figura de xef: qui dissenya el menú, calcula els temps de preparació i de cocció i supervisa la seva elaboració. En el cas del pedagog/a, aquesta obra construïda o cuinada és la formació (en forma d’acció formativa, per exemple). Sigui com l’arquitectura o com la cuina, la pedagogia té aquest espai propi lligat amb el disseny i l’organització, i cal conèixe’l.
Per no caure en simplificacions ni reduccionismes, és important anar recollint i concretant els diferents àmbits on es pot desenvolupar i on es desenvolupa la figura del pedagog/a. Aquí el Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC) fa una gran feina al respecte. A la seva web s’hi poden trobar recursos que ens orienten. Però cal fer molta més feina perquè hi ha zones poc definides.
Des de les facultats d’Educació i/o Ciències de l’Educació hem d’acceptar sense complexos l’amplitud del/la professional de la pedagogia, evitant formar professionals dispersos i sense competències adequades. S’ha de facilitar un nivell d’especialització suficient posant en relleu aquest espai propi del pedagog/a, alineant les necessitats d’aquests espais professionals amb una formació competencial adequada. És necessari que l’estudiant en sigui plenament conscient i pugui sentir que té un espai clar i definit d’exercici professional. Només així podrà posar-se un horitzó de carrera concret i treure conscientment el màxim rendiment del seu pas pel grau.
(Text publicat a Senderi i al blog de l’ApS el 18 de desembre de 2018).
Música de fons: Katie Melua, God on the drums, Devil on the bass (2010)
Nota al peu: 1- El Dr. Jordi Riera (@JordiRiera1) ho va expressar així en la I Jornada Universitats-Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC), celebrada el dia 1 de març de 2018.
Referències: Sarramona, J. (2011). El futur dels estudis de Pedagogia a la universitat. Edu21. Recuperat de: http://edu21.cat/el-futur-dels-estudis-de-pedagogia-a-la-universitat/ Sarramona, J. (2017). Situació actual del/la pedagog/a professional. Educació i Xarxa (EIX). 11. pp. 6-7.
