Apunts d’urgència per a la transformació de l’ensenyament presencial en formació a distància

La suspensió de les classes presencials ha agafat el professorat universitari a contrapeu, que ha d’abordar la virtualització de l’ensenyament en temps rècord. 

El disseny pedagògic permet desenvolupar aquesta transformació, vetllant per la qualitat dels processos educatius. També, hi ha a disposició múltiples eines per dur-ho a terme.

La suspensió sobtada de les classes presencials a les universitats de tot el país ha suposat, per al professorat, haver d’afrontar el repte de virtualitzar l’ensenyament d’aquí a final de curs. Sovint sense gaires instruccions, amb un suport genèric, i destriant la informació altament tècnica i fora de context que puguem rebre de les xarxes, hem hagut de posar fil a l’agulla per adaptar la docència en temps rècord. Els estudiants, a l’altra banda, també estan fent esforços ja que l’ensenyament a distància requereix una capacitat d’autoregulació que la presencialitat no requereix. Estem, doncs, davant d’un escenari que ens posa a prova.  

Després d’uns dies immers en aquesta tasca, he decidit escriure aquest post on comparteixo, de manera molt resumida, tot allò que estic fent personalment en assignatures del grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona (UB). Espero que sigui d’utilitat per a la docència a la universitat.

Disseny pedagògic

Al campus virtual (Moodle) creo unitats que cobreixin els temes del pla docent. Si el pla docent de l’assignatura té 5 temes o blocs de contingut, doncs faig 5 unitats. Cada unitat té classificats amb etiquetes de Moodle (títols) els següents elements:

• Materials docents que cobreixen els continguts d’aprenentatge. Poden estar en diversos formats: articles en pdf, enllaços a articles de diari, vídeos, diapositives, fragments de capítols de llibre, notícies, entre d’altres. 
• Activitat/s per treballar els continguts: Cadascuna té forma d’un document pdf descarregable amb unes instruccions o d’indicacions sobre com dur-se a terme. Té una introducció que explica què s’ha de fer (objectius), la metodologia (el procés que es seguirà), les eines tecnològiques que es faran servir, quant de temps durarà (l’inici i la fi), com s’avaluarà i amb quins criteris (normalment en una rúbrica o graella d’avaluació en un altre document), concretant les característiques dels lliuraments (extensió, format, etc.), i el termini i la manera per lliurar-ho (tipus d’arxiu, espai per fer el lliurament).

És recomanable que les activitats siguin aplicades, que n’hi hagi de grupals però també d’individuals, que estiguin connectades amb els continguts i amb la realitat (que siguin significatives), que parteixin de coneixements previs, que tinguin models d’exemple i bastides, i que l’estudiant hagi d’aplicar en algun context (seguint els principis de disseny pedagògic de David Merrill). En aquest enllaç trobareu un document sintètic molt útil creat per l’Equip de Processos d’Aprenentatge de l’eLearn Center de la UOC amb orientacions sobre quin tipus d’activitats podeu dissenyar.

Una altra opció per treballar un tema concret pot ser crear una webquest, una activitat pautada en línia, basada en la indagació de recursos d’Internet per la construcció col·laborativa de coneixement (exemple d’activitat webquest). Podeu cercar webquests existents i crear les vostres pròpies webquest de forma gratuïta donant-vos d’alta al portal webquest UB: webquest.ub.edu (NOTA: En aquests moments, sembla que aquest portal ha deixat de funcionar. El servidor ha caigut. Esperem que torni a estar operatiu en breu).

Per tal que els estudiants puguin realitzar les activitats, les eines del núvol són interessants per fer tant treballs grupals com individuals. A la UB disposem de l’espai OneDrive i els programes de Microsoft office 365  (si sou UB aquí teniu l’enllaç), de funcionament semblant a les eines de Google. Si no es disposa d’aquests recursos, hi ha eines obertes i gratuïtes com LibreOffice.

Les unitats han d’estar repartides en el calendari, i han de tenir una data d’inici i de final. La seva durada ha d’estar ben pensada, tenint en compte el volum de feina que suposa. És bo indicar el temps aproximat de realització de cada activitat. 

Comunicació

A causa de  la virtualitat, és necessari que l’estudiant percebi la presència docent. Quan s’obri una activitat, cal penjar un missatge al fòrum d’avisos (de Moodle) perquè tothom se n’assabenti. En aquest missatge, s’hauria de donar un mínim d’informació dient quan comença i quan acaba l’activitat, on son els materials necessaris i establir les eines a emprar i els canals de comunicació necessaris. Quan s’acosti la data de tancament, també és bo penjar un missatge d’avís. 

Pot ser bo obrir un fòrum de dubtes on poden penjar missatges de qüestions relatives  a les activitats. Els dubtes poden ser respostos per mi o per qualsevol altre/a estudiant que en sàpiga la resposta. Saber que tenen aquest canal a banda del meu correu electrònic, pot afavorir la presència docent. Només cal comunicar-se quan sigui necessari, no de forma continuada. 

Vídeos tipus screen-cast

Faig vídeos curts explicatius de tipus screen-cast. Son vídeos que permeten gravar la pantalla de l’ordinador per mostrar què s’hi fa. Per exemple, per introduir els documents de cada activitats, com també per arxius amb diapositives, o qualsevol altre material o procediment. Així, es mostra com el cursor assenyala, selecciona i/o clica a cada moment, guiant l’atenció de l’estudiant. És molt millor que gravar-se a un mateix explicant (el bust parlant). Com a usuari de Mac, faig servir el programa Quicktime. Permet la gravació de la pantalla, de finestres o de la selecció de la pantalla que vulguem, destaca els clics del ratolí i permet exportar el vídeo a la resolució que es vulgui. També hi ha el programa OBS Studio (software lliure) per PC, Mac i Linux.

Els vídeos han de ser curts, al voltant de 5 minuts. Millor fer un vídeo per a cada cosa, és a dir, un per introduir l’activitat, un altre per fer un repàs a diapositives i, si n’hi ha moltes, es pot dividir cada peça audiovisual en parts. Així és més fàcil referenciar els conceptes i són més fàcils de trobar per part dels estudiants. 

Sincronia-asincronia

Els vídeos els penjo al campus virtual i poden ser consultats pels estudiants quan els vagi bé. Des de Moodle, queden incrustats per ser visualitzats en forma d’streaming i no cal que es descarreguin. L’asincronia permet adaptar-se als ritmes de cadascú, sobretot tenint en compte que no sabem les casuístiques de tothom de cara a fer connexions síncrones. Per exemple, que no es disposi d’un espai adequat des d’on poder connectar-se, per soroll, per manca de connexió adequada per videoconferències, o manca d’equip amb webcam o micro. No s’ha de confondre virtualitat amb sincronia! 

La videoconferència la reservo per quan la conversa instantània es fa necessària, i això és normalment per la tutorització de treballs d’assignatura, TFG, etc. També pot ser interessant per classes amb pocs estudiants de tipus seminari. A la UB tenim la possibilitat de fer sessions síncrones amb Bbcollaborate a través del mateix Moodle. Per a assignatures amb molts estudiants, es poden fer videoconferències amb la meitat de la classe un dia, i l’altra meitat amb l’altra (tipus webinars). 

L’avaluació dels aprenentatges

L’avaluació ha de ser clara. Una forma de fer-ho és facilitar una rúbrica (una graella d’avaluació) per a cada activitat. Les rúbriques han d’incloure els criteris d’avaluació, el seu valor percentual i totes les possibles execucions (veure exemple). Les rúbriques s’han de posar a disposició dels estudiants des del primer dia, així veuen què es té en compte de cara a fer una bona feina. 

Es recomana establir primer els criteris, i que siguin suficients com per avaluar l’execució de l’estudiant. Aleshores, es descriu quina seria una realització excel·lent, i es copia el redactat en les altres qualificacions (per exemple, notable, aprovat, suspès), adaptant-lo com correspongui. Només cal anar canviant els adjectius i adverbis. Així, hi ha una clara gradació de les possibles realitzacions. Encara que l’avaluació té una part subjectiva, l’ús de rúbriques pot promoure més consistència també a l’hora de qualificar. 

És fonamental seguir fent comentaris de retroalimentació (feedback) així com es fa (o s’hauria de fer) a l’ensenyament presencial. D’aquesta manera veuen on han errat, què han fet bé i veuen que el que fan s’ho ha mirat algú. En algun cas, he fet que lliurin els seus treballs grupals com a arxiu adjunt en un missatge de fòrum de Moodle, en comptes de fer el lliurament privat en una “tasca” de Moodle, de manera que la resta de grups puguin també revisar-los i aprendre. Això té sentit en aquells treballs on es reparteixen tasques en diferents grups i després posen en comú allò treballat. En aquest fòrum els puc donar feedback qualitatiu de forma pública, destacant breument els punts forts i els elements millorables, sempre partint dels criteris de la rúbrica. 

L’ús d’exercicis i de qüestionaris autocorrectius pot ser indicat per la memorització de conceptes i l’avaluació de la comprensió de procediments. Es poden fer mitjançant els qüestionaris de Moodle. Crear una Lliçó de Moodle pot ser positiu per ensenyar conjunts ben definits de contingut. Amb l’arxiconegut programa JClic (gratuït) es poden fer activitats d’exercitació i pràctica, i amb el programa exeLearning (gratuït) es poden fer seqüències didàctiques en línia per presentar continguts i després afegir activitats interactives, així com permeten les lliçons de Moodle. Les seqüencies d’exeLearning, després es poden exportar com a paquets SCORM per ser inserits al Moodle, però recomano primer fer alguna prova perquè a vegades al ser incrustat al Moodle es desconfigura l’aparença i pot ser que no es visualitzi bé. 

No és feina en va

Tot això és feina voluntariosa i que requereix molt d’esforç per part nostra. Per altra banda, penso que tot el que puguem fer ara seran aprenentatges valuosos per al nostre coneixement i la nostra tasca pedagògica i ho podrem aprofitar per als propers cursos. No només per als estudiants d’avaluació única, sinó també per a l’avaluació continuada de la formació presencial, per estructura-la de forma més clara. Si s’aprofiten aquests elements didàctics de l’ensenyament virtual, estarem millorant part de l’ensenyament presencial.