Els xatbots educatius com a companys cognitius

Els xatbots educatius poden estar presents en LMS o dispositius personals funcionant com a company tutor. Impliquen, doncs, una cognició distribuïda entre estudiant i bot.

Descarreguen a docents i a estudiants de tasques cognitives bàsiques i feixugues. Permeten centrar-se en activitats de pensament crític, creativitat i de seguiment de l’aprenentatge.

Robot

Durant els anys 80 i 90, en el camp de la tecnologia educativa, es va establir la següent dicotomia  sobre la tecnologia i l’aprenentatge: aprendre de la tecnologia i aprendre amb la tecnologia. On hi situem els xatbots educatius? Vejam si podem donar-hi una resposta.

La primera postura, aprendre de la tecnologia, és aquella visió on la tecnologia fa de tutora. És la tradició skinneriana de les màquines d’ensenyar. Funcionen com a entorns tancats, on es donen estímuls als aprenents per tal que donin respostes concretes. Adapten la seqüència didàctica en funció del ritme i dels assoliments de l’estudiant, buscant precisament la personalització de l’aprenentatge. L’aprenentatge no és vist com quelcom construït, sinó com una seqüència de preguntes i respostes sobre un camp limitat de coneixement. És una exercitació de processos avaluats durant l’activitat, clarament d’orientació conductista -que influeix el comportament de l’aprenent- i cognitivista -que té en compte com funciona el processament d’informació en la ment de l’aprenent-. Normalment, quan es parla d’aquesta postura, la tecnologia que l’encarna millor són els programes d’Ensenyament Assistit per Ordinador (CAI) i els Sistemes Tutorials Intel·ligents (ITS).

Learning machine, Skinner 1957
Màquina d’ensenyar de B. F. Skinner de 1957. Silly rabbit [CC BY 3.0] 

La segona postura, l’aprendre amb la tecnologia, posa l’accent en la utilització d’eines digitals per part de l’estudiant que facilita la construcció de coneixement. No es tracta de la tecnologia vista com un entorn intel·ligent on “s’hi està” a dins, sinó com una eina no intel·ligent que, al fer-la servir, amplifica la nostra capacitat d’activitat humana, i descarrega processos cognitius bàsics com la memòria, facilita processos de recuperació d’informació, de càlcul i/o de visualització de la informació. Per altra banda, també reorganitza aquesta activitat humana, fent-la més eficient i sostenible. Per posar un exemple, un conjunt d’eines digitals com la suite de Google apps permet que un grup d’estudiants puguin estar editant un mateix document sincrònicament. O fer una consulta al cercador i marcar-la i emmagatzemar-la per recuperar-la més endavant, o editar-la i transformar-la en altres formats. Es tracta d’una postura que, a diferència de la primera, empodera l’estudiant com a responsable principal del seu aprenentatge. És marcadament (sòcio)constructivista i construccionista (recordem el LOGO de Papert), i per què no, connectivista (per exemple, quan s’utilitza un PLE).

Seymour Papert
Seymour Papert l’any 1987. Shen-montpellier [CC BY-SA 4.0]

Actualment, ha entrat en escena la tecnologia que integra determinades capes d’intel·ligència artificial (IA). Un bon exemple en són els xatbots, com els que veiem en aplicacions de mòbil de bancs, o fins i tot de marca de roba. Són sistemes basats en la conversa humana i el processament de llenguatge natural. La seva integració és popular en l’atenció al públic, de cara a respondre preguntes freqüents 24h els 7 dies a la setmana, i perquè es basa en la familiar interfície dels xats (com Whatsapp o Telegram). Pel que fa a l’ambit educatiu, el seu ús s’està explorant, per raons d’eficiència però també pel potencial d’acompanyament.

El 2018 vam publicar aquest informe de l’eLearn Center de la UOC, on s’identifiquen diverses tipologies i possibles usos dels xatbots en educació. Hi ha els que tenen funcionalitats d’atenció administrativa (i FAQs), i els que tenen una funcionalitat explícitament educativa i per tant es poden anomenar xatbots educatius. D’aquest últim grup, hi ha els que serveixen d’exercitació i pràctica per aprendre procediments i aquells que poden funcionar com a tutors de suport i acompanyament a l’estudiant.

A priori, dins de la dicotomia de l’aprendre de o l’aprendre amb la tecnologia educativa, els xatbots educatius es trobarien en el primer grup, però no és pas tan senzill. Els que funcionen com a tutors són programes que presenten un grau d’obertura. És a dir, ja no són un entorn tancat com els ITS, que funcionàven en base a seqüències didàctiques basades en la presentació d’informació i la realització d’exercicis amb suport tutorial. Els xatbots educatius poden estar presents en entorns oberts, no seqüencials -per exemple, incrustats en un LMS, o en una app de smartphone- funcionant com a “company” tutor. Implica doncs una cognició distribuïda entre estudiant i bot.

xatbots educatius

La Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP) de Vigotski, és un concepte que explica com l’aprenent passa d’un nivell inicial de coneixement a un nivell superior, gràcies a les bastides que posa un expert humà. Ara, qui posa les bastides d’expert podria ser un xatbot educatiu que fa de suport cognitiu. El fet que un estudiant faci servir una eina xatbot educatiu que l’acompanyi en tasques d’aprenentatge, facilitant-li informació, orientant-lo en les respostes, donant retroalimentació en allò que fa bé i en allò que no està entenent, fa que funcioni com una eina de pensament/cognitiva. S’incorpora a la caixa d’eines educatives que ens amplien la capacitat cognitiva i contribueix a reorganitzar la manera d’aprendre, distribuïnt la cognició entre la persona i la màquina, i que cadascú faci allò que fa millor! Això seria aprendre amb la tecnologia. Potser no és una disrupció de l’activitat educativa però és un canvi significatiu.

Benvinguda sigui la irrupció dels xatbots educatius, entre d’altres aplicacions que integren IA, si descarreguen a docents i a estudiants de tasques cognitives bàsiques i feixugues perquè puguin centrar-se en activitats més crítiques i creatives o de seguiment de l’aprenentatge. Són noves possibilitats d’acció que poden combinar-se bé amb el Big Data, les analítiques d’aprenentatge, el reconeixement facial, entre d’altres.

El 1978, els alemanys Kraftwerk, grup pioner de la música electrònica, van fer la cançó Die Roboter (els robots). Amb una veu sintetitzada i en llengua russa, la tornada deia “sóc el teu servent, sóc el teu treballador” (“Ya tvoy slugá, Ya tvoy rabótnik”) i és que la tecnologia robòtica ens ha de fer la vida més fàcil. En educació, podran ser el nostre company cognitiu per aprendre, formant part de l’aprendre amb la tecnologia. Però podria ser que l’orientació fos la de l’aprendre de la tecnologia, procurant substituir la figura docent. Altre cop dependrà de quina sigui la visió imperant en educació.

Kraftwerk– The  Robots (EDIT), 2017

L’espai professional propi de la Pedagogia

Hi ha un espai professional ampli que recau principalment (per no dir exclusivament) en el pedagog/a.

Des de les facultats d’Educació hem d’acceptar sense complexos l’amplitud del/la professional de la pedagogia però evitant formar professionals dispersos i sense competències adequades.

El grau de Pedagogia té associat moltes sortides laborals. Normalment, aquestes són agrupades en tres àmbits: l’educatiu, el social i l’empresarial -en realitat, el primer atravessa els altres dos¹-. En comparació amb altres graus, hi ha un ventall de sortides laborals d’allò més divers/dispers.  Malgrat això, en el grau no hi ha itineraris preestablerts i cada estudiant se l’ha de fer a mida. En conseqüència, ha d’escollir un itinerari que l’encamini a través de la gran oferta de possibilitats i així especialitzar-se mínimament. Si no ho té clar des d’un principi, haurà d’anar tocant assignatures fins a trobar l’itinerari adequat. I potser en acabar el grau, complementarà aquesta formació amb algun postgrau o màster per acabar de tenir les competències d’especialització que necessiti.

Cada estudiant ho d’orientar-se en funció dels seus interessos i aptituds per a trobar l’itinerari adequat

Jaume Sarramona, catedràtic emèrit de Pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) té un parell d’escrits força interesants i crítics sobre el paper dels estudis de Pedagogia (Sarramona, 2011; 2017, pp.6-7). Ve a dir que el grau en Pedagogia no té prou especialització ni connexió directa amb el món laboral, a diferència dels graus de Mestre i d’Educació Social. És del parer que amb l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), els estudis de Pedagogia haurien d’haver passat a ser formació de postgrau (postgrau, màster i doctorat) per servir d’especialització. 

És cert que el/la professional de la pedagogia ha de compartir espai amb els altres professionals de l’educació (mestres, educadors socials i psicopedagogs) i a vegades es reparteixen els mateixos llocs de treball. Conec a un pedagog fent d’educador social en una entitat socioeducativa i de participació comunitària. I he vist a mestres fent de pedagogs en una editorial de llibres de text. A tots ens uneix l’educació i la formació de persones. També hi ha espais on la figura del pedagog/a no hi pot exercir: a l’educació infantil i primària no s’hi pot accedir sense la formació especifica de mestre. I des de 2009, per exercir a l’educació secundària  es requereix estar en possessió del màster de Formació de Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, fet que és font de debat. 

Ara bé, més enllà d’espais comuns i d’espais vetats, hi ha un espai professional ampli que recau principalment (per no dir exclusivament) en el pedagog/a. Té a veure amb el disseny educatiu: analitzar, dissenyar, desenvolupar, implementar i avaluar  cursos i formacions de tota mena (presencials, a distància, blended, MOOCs) i per a tots els contextos (corporatius, escolars, socials i de participació comunitària), activitats, seqüències didàctiques, rúbriques d’avaluació, recursos i materials didàctics (en qualsevol format, també digital), formació de formadors (mestres, educadors, professionals), formació en metodologies innovadores d’ensenyament, assessorament d’equips docents en aquestes metodologies, i un llarg etcètera.

Per respondre a la pregunta de què fa un/a pedagog/a a diferència d’altres figures relacionades amb l’educació, hi ha qui fa una analogia amb la figura de l’arquitecte/a: qui dissenya, planifica, fa maquetes i supervisa i avalua les fases de construcció de l’obra.  O també es pot fer amb la figura de xef: qui dissenya el menú, calcula els temps de preparació i de cocció i supervisa la seva elaboració.  En el cas del pedagog/a, aquesta obra construïda o cuinada és la formació (en forma d’acció formativa, per exemple)Sigui com l’arquitectura o com la cuina, la pedagogia té aquest espai propi lligat amb el disseny i l’organització, i cal conèixe’l. 

La pedagogia també és  dissenyar

Per no caure en simplificacions ni reduccionismes, és important anar recollint i concretant els diferents àmbits on es pot desenvolupar i on es desenvolupa la figura del pedagog/a. Aquí el Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC) fa una gran feina al respecte. A la seva web s’hi poden trobar recursos que ens orienten. Però cal fer molta més feina perquè hi ha zones poc definides.

Des de les facultats d’Educació i/o Ciències de l’Educació hem d’acceptar sense complexos l’amplitud del/la professional de la pedagogia, evitant formar professionals dispersos i sense competències adequadesS’ha de facilitar un nivell d’especialització suficient posant en relleu aquest espai propi del pedagog/a, alineant les necessitats d’aquests espais professionals amb una formació competencial adequada. És necessari que l’estudiant en sigui plenament conscient i pugui sentir que té un espai clar i definit d’exercici professional. Només així podrà posar-se un horitzó de carrera concret i treure conscientment el màxim rendiment del seu pas pel grau.

(Text publicat a Senderi i al blog de l’ApS el 18 de desembre de 2018).

Música de fons: Katie Melua, God on the drums, Devil on the bass (2010)

Nota al peu: 
1- El Dr. Jordi Riera (@JordiRiera1) ho va expressar així en la I Jornada Universitats-Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC), celebrada el dia 1 de març de 2018.
Referències:

Sarramona, J. (2011). El futur dels estudis de Pedagogia a la universitat. Edu21. Recuperat de: http://edu21.cat/el-futur-dels-estudis-de-pedagogia-a-la-universitat/

Sarramona, J. (2017). Situació actual del/la pedagog/a professional. Educació i Xarxa (EIX). 11. pp. 6-7.