Els xatbots educatius com a companys cognitius

Els xatbots educatius poden estar presents en LMS o dispositius personals funcionant com a company tutor. Impliquen, doncs, una cognició distribuïda entre estudiant i bot.

Descarreguen a docents i a estudiants de tasques cognitives bàsiques i feixugues. Permeten centrar-se en activitats de pensament crític, creativitat i de seguiment de l’aprenentatge.

Robot

Durant els anys 80 i 90, en el camp de la tecnologia educativa, es va establir la següent dicotomia  sobre la tecnologia i l’aprenentatge: aprendre de la tecnologia i aprendre amb la tecnologia. On hi situem els xatbots educatius? Vejam si podem donar-hi una resposta.

La primera postura, aprendre de la tecnologia, és aquella visió on la tecnologia fa de tutora. És la tradició skinneriana de les màquines d’ensenyar. Funcionen com a entorns tancats, on es donen estímuls als aprenents per tal que donin respostes concretes. Adapten la seqüència didàctica en funció del ritme i dels assoliments de l’estudiant, buscant precisament la personalització de l’aprenentatge. L’aprenentatge no és vist com quelcom construït, sinó com una seqüència de preguntes i respostes sobre un camp limitat de coneixement. És una exercitació de processos avaluats durant l’activitat, clarament d’orientació conductista -que influeix el comportament de l’aprenent- i cognitivista -que té en compte com funciona el processament d’informació en la ment de l’aprenent-. Normalment, quan es parla d’aquesta postura, la tecnologia que l’encarna millor són els programes d’Ensenyament Assistit per Ordinador (CAI) i els Sistemes Tutorials Intel·ligents (ITS).

Learning machine, Skinner 1957
Màquina d’ensenyar de B. F. Skinner de 1957. Silly rabbit [CC BY 3.0] 

La segona postura, l’aprendre amb la tecnologia, posa l’accent en la utilització d’eines digitals per part de l’estudiant que facilita la construcció de coneixement. No es tracta de la tecnologia vista com un entorn intel·ligent on “s’hi està” a dins, sinó com una eina no intel·ligent que, al fer-la servir, amplifica la nostra capacitat d’activitat humana, i descarrega processos cognitius bàsics com la memòria, facilita processos de recuperació d’informació, de càlcul i/o de visualització de la informació. Per altra banda, també reorganitza aquesta activitat humana, fent-la més eficient i sostenible. Per posar un exemple, un conjunt d’eines digitals com la suite de Google apps permet que un grup d’estudiants puguin estar editant un mateix document sincrònicament. O fer una consulta al cercador i marcar-la i emmagatzemar-la per recuperar-la més endavant, o editar-la i transformar-la en altres formats. Es tracta d’una postura que, a diferència de la primera, empodera l’estudiant com a responsable principal del seu aprenentatge. És marcadament (sòcio)constructivista i construccionista (recordem el LOGO de Papert), i per què no, connectivista (per exemple, quan s’utilitza un PLE).

Seymour Papert
Seymour Papert l’any 1987. Shen-montpellier [CC BY-SA 4.0]

Actualment, ha entrat en escena la tecnologia que integra determinades capes d’intel·ligència artificial (IA). Un bon exemple en són els xatbots, com els que veiem en aplicacions de mòbil de bancs, o fins i tot de marca de roba. Són sistemes basats en la conversa humana i el processament de llenguatge natural. La seva integració és popular en l’atenció al públic, de cara a respondre preguntes freqüents 24h els 7 dies a la setmana, i perquè es basa en la familiar interfície dels xats (com Whatsapp o Telegram). Pel que fa a l’ambit educatiu, el seu ús s’està explorant, per raons d’eficiència però també pel potencial d’acompanyament.

El 2018 vam publicar aquest informe de l’eLearn Center de la UOC, on s’identifiquen diverses tipologies i possibles usos dels xatbots en educació. Hi ha els que tenen funcionalitats d’atenció administrativa (i FAQs), i els que tenen una funcionalitat explícitament educativa i per tant es poden anomenar xatbots educatius. D’aquest últim grup, hi ha els que serveixen d’exercitació i pràctica per aprendre procediments i aquells que poden funcionar com a tutors de suport i acompanyament a l’estudiant.

A priori, dins de la dicotomia de l’aprendre de o l’aprendre amb la tecnologia educativa, els xatbots educatius es trobarien en el primer grup, però no és pas tan senzill. Els que funcionen com a tutors són programes que presenten un grau d’obertura. És a dir, ja no són un entorn tancat com els ITS, que funcionàven en base a seqüències didàctiques basades en la presentació d’informació i la realització d’exercicis amb suport tutorial. Els xatbots educatius poden estar presents en entorns oberts, no seqüencials -per exemple, incrustats en un LMS, o en una app de smartphone- funcionant com a “company” tutor. Implica doncs una cognició distribuïda entre estudiant i bot.

xatbots educatius

La Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP) de Vigotski, és un concepte que explica com l’aprenent passa d’un nivell inicial de coneixement a un nivell superior, gràcies a les bastides que posa un expert humà. Ara, qui posa les bastides d’expert podria ser un xatbot educatiu que fa de suport cognitiu. El fet que un estudiant faci servir una eina xatbot educatiu que l’acompanyi en tasques d’aprenentatge, facilitant-li informació, orientant-lo en les respostes, donant retroalimentació en allò que fa bé i en allò que no està entenent, fa que funcioni com una eina de pensament/cognitiva. S’incorpora a la caixa d’eines educatives que ens amplien la capacitat cognitiva i contribueix a reorganitzar la manera d’aprendre, distribuïnt la cognició entre la persona i la màquina, i que cadascú faci allò que fa millor! Això seria aprendre amb la tecnologia. Potser no és una disrupció de l’activitat educativa però és un canvi significatiu.

Benvinguda sigui la irrupció dels xatbots educatius, entre d’altres aplicacions que integren IA, si descarreguen a docents i a estudiants de tasques cognitives bàsiques i feixugues perquè puguin centrar-se en activitats més crítiques i creatives o de seguiment de l’aprenentatge. Són noves possibilitats d’acció que poden combinar-se bé amb el Big Data, les analítiques d’aprenentatge, el reconeixement facial, entre d’altres.

El 1978, els alemanys Kraftwerk, grup pioner de la música electrònica, van fer la cançó Die Roboter (els robots). Amb una veu sintetitzada i en llengua russa, la tornada deia “sóc el teu servent, sóc el teu treballador” (“Ya tvoy slugá, Ya tvoy rabótnik”) i és que la tecnologia robòtica ens ha de fer la vida més fàcil. En educació, podran ser el nostre company cognitiu per aprendre, formant part de l’aprendre amb la tecnologia. Però podria ser que l’orientació fos la de l’aprendre de la tecnologia, procurant substituir la figura docent. Altre cop dependrà de quina sigui la visió imperant en educació.

Kraftwerk– The  Robots (EDIT), 2017